Octubre 2008

Castells humans

Continua la sèrie Jocs i esports tradicionals amb el segell dedicat als castells o castells humans, un costum típic d’algunes comarques catalanes que consisteix a formar autèntiques torres humanes de diversos pisos d’alçada.

Els castells s’emmarquen en els jocs i esports de locomoció que exigeixen un desplaçament corporal. El seu origen és difícil de determinar i estan molt arrelats a Catalunya, principalment a la zona nord de Tarragona i sud de Barcelona, tot i que també es practiquen com a final de danses folklòriques en algun poble de l’Alt Aragó. La construcció d’aquests castells humans exigeix una tècnica, que es transmet de generació en generació, en què l’esforç no és tan important com l’habilitat i la bona organització.

Actualment, els castells s’han convertit en un espectacle d’exhibició i competició que atrau públic de tot arreu, en què les colles –associacions formades per persones de totes les edats que construeixen les torres humanes– pugnen per configurar les torres més elevades i tenir èxit en les actuacions. Les més espectaculars poden elevar-se fins als 10 pisos.

La base del castell està formada per la pinya, on hi ha el nombre més elevat de persones per donar suport, aguantar el pes i equilibrar la piràmide per la qual pugen els participants. A continuació trobem el tronc o part visible del castell humà format per diversos pisos. Segons el pis que ocupen hi ha els primers o baixos (els del primer pis), els segons (els del segon), i així fins que s’acaba la torre. La part superior està formada per nens: els dosos de l’antepenúltim pis, l’aixecador del penúltim i l’enxaneta, que és l’últim, que aixeca el braç en el moment de coronar el castell.

El segell està unit verticalment a una vinyeta sense valor postal que mostra la composició d’un castell humà de diversos pisos en què els participants apareixen uniformats amb camisa vermella, faixa negra i pantalons blancs.