Portal de Correos - Sales

ENVIAR EN LÍNIA

Envia documents des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc amb la mateixa validesa legal.

Burofax

Enviar documents de manera urgent i segura

Carta

Envia una carta digital, ordinària o certificada

Tarjeta Postal

Enviar postals digitals a través d'internet

PREPARAR TRAMESES

Imprimeix les teves etiquetes i paga les teves trameses abans d'anar a l'oficina de Correos

PAQ 48

Lliurament en 24/48 hores, segons origen destinació

Carta certificada

Garanteix la recepció mitjançant signatura

Notificaciones Administrativas

Servei indicat per a comunicacions legals

ET PODEM AJUDAR

Sala de Telefonía

La sala de Telefonia mostra una col·lecció d'aparells telefònics i centraletes que engloben el període de 1882 a 1924. Del model inventat per Alexander Graham Bell el 1876 es presenta un telèfon primitiu Bell, un aparell de dues peces de fusta i receptor independent. El següent grup d'aparells és l'anomenat de bateria local, constituïda per una pila seca i un interruptor per activar un timbre que avisava de la trucada, com el model Mix & Genest, telèfon de gabinet que va pertànyer a la Reina Maria Cristina d'Absburg-Lorena o el telèfon de luxe Ericsson que prové del despatx de Calvo Sotelo al Ministeri d'Hisenda. En els models posteriors, anomenats de magneto, el corrent elèctric s'accionava amb una maneta. Com a exemples tenim el telèfon de luxe marca Ericsson de trucada magnètica. Després de l'invent de Hayes el 1892, les bateries locals són substituïdes per la bateria central, la qual alimentava tots els aparells que tenia assignats. El telèfon mural amb broquet de transmissió i l'aparell intercomunicador de fabricació espanyola Tele-Ibérica, pertanyen a aquest sistema.

La funció de commutació entre abonats es feia a través de les centraletes o els quadres commutadors de línies. En un principi, aquests quadres estaven basats en el commutador suís utilitzat en telegrafia, però en augmentar el nombre d'abonats es van adoptar el quadres de connectors, amb parelles de clavilles de cordó que permetien augmentar el nombre de connexions.

Finalment l'automàtic va substituir aquest tipus de centrals i els aparells telefònics es van modificar amb l'invent de Strowger, i van ser dotats amb una roda giratòria alfanumèrica, que posava en comunicació directament els abonats, eliminava la intervenció de les operadores i convertia les converses en privades.

A la sala de Telefonia s'exposen diverses centraletes de model pupitre o de bateria local per a trenta, cinquanta o dos-cents abonats, que daten de finals del segle XIX i principis del segle XX, i provenen del Ministeri de Foment, del Senat i de la Sotsdelegació Provincial de Comunicacions d'Almeria.

L'exposició es completa amb dues centraletes telefòniques que van formar part de l'equipament del Gabinet Telegràfic del Palau de la Moncloa de 1980 a 2001.