ENVIAR EN LÍNIA

Envia documents des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc amb la mateixa validesa legal.

Burofax

Enviar documents de manera urgent i segura

Carta

Envia una carta digital, ordinària o certificada

Tarjeta Postal

Enviar postals digitals a través d'internet

PREPARAR TRAMESES

Imprimeix les teves etiquetes i paga les teves trameses abans d'anar a l'oficina de Correos

PAQ 48

Lliurament en 24/48 hores, segons origen destinació

Carta certificada

Garanteix la recepció mitjançant signatura

Notificaciones Administrativas

Servei indicat per a comunicacions legals

ET PODEM AJUDAR

Emissions

Emissió

Minerales. Azabache

  • Data d'emissió: 29/05/2020
  • Procediment d'impressió: Offset
  • Paper: Autoadhesivo, fosforescente
  • Mida del segell: 35 x 24,5 mm (horizontal)
  • Efectes en plec: 50 (10 en PP)
  • Valor postal dels segells:
    Tarifa A + Consultar tarifas vigentes
    - SELLOS / ETIQUETAS -
    Tarifas Año 2020
    A 0,65€
    A2 0,75€
    B 1.45€
    C 1.55€
  • Tiratge: Ilimitada (10.200.000 sellos + 3.125 PP)

Azabache

MINERALS. ATZABEJA

La prestigiosa atzabeja asturiana és una gemma orgànica, molt apreciada per les seves excel·lents qualitats per a la talla i que assoleix una lluento característica i un color negre intens després de ser polida. Estudis especialitzats determinen que aquest material  llenyós, convertit en un carbó húmic, perhidrogenat durant el període Kimmeridgià (Juràssic superior), fa uns 155 milions d’anys, va experimentar circumstàncies singulars durant la seva formació, com la impregnació en hidrocarburs, que li confereixen algunes de les seves característiques exclusives i estabilitat excepcional per ser utilitzat en joieria.

Encara que és un material escàs en la naturalesa, es localitzen jaciments d’atzabeja, i altres materials afins amb característiques diverses, en diferents punts del planeta. És una de les primeres matèries primeres utilitzades per l’home transformada, fonamentalment, en objectes d’ornament personal i amulets. És a Astúries on es conserven algunes de les peces més antigues d’Europa, uns grans de collaret amb uns 19.000 anys d’antiguitat. En museus d’arreu del món s’exposen magnífiques joies d’aquest material, recuperades en jaciments arqueològics de diverses èpoques.

A la península Ibèrica hi ha altres dipòsits que han estat també explotats en el passat, com a Terol, d’origen cretàcic, i a l’entorn de Batalha (Portugal), també d’origen juràssic. Però és l’atzabeja localitzada a la costa asturiana, i principalment la d’Oles (Les Mariñes, Villaviciosa), la que des de l’edat mitjana, gràcies principalment a la seva vinculació primerenca amb el Camí de Sant Jaume, ha estat reconeguda per la seva qualitat excel·lent. El seu prestigi va ser avalat durant segles pel Gremi d’Atzabegers de Santiago de Compostel·la que, en les seves ordenances, exigia als seus artesans l’ús exclusiu d’atzabeja asturiana, per protegir així un ric monopoli. Records i símbols de pelegrinatge, fets amb atzabeja d’Astúries, es conserven en alguns dels museus més importants del món. El pelegrinatge a Santiago va convertir l’atzabeja asturiana en universal.

Durant segles, l’atzabeja de Les Mariñes va ser també objecte d’un comerç puixant amb Amèrica, on altres materials locals afins ja eren utilitzats des de l’època precolombina. L’última gran explosió comercial de la matèria primera asturiana es va produir entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Durant anys es van exportar a Anglaterra centenars de tones de material, ja que la seva també històricament prestigiosa atzabeja, procedent de Whitby (York), era insuficient per cobrir l’alta demanda generada per la moda victoriana anglesa vinculada al dol. Bona part de les prestigioses, i encara molt cobejades, joies victorianes de Whitby tenen, en realitat, l’origen en la matèria primera asturiana.

Fa gairebé 100 anys que no hi ha mines en explotació a Astúries. El material s’extreia, excepte en els primers anys del segle XX, principalment amb mitjans manuals, de manera que la recerca del mineral a les galeries estretes, algunes vegades de centenars de metres i amb diversos ramals auxiliars, era un treball molt dur que suposava un sacrifici i un risc enormes. Els artesans que avui dia continuen treballant l’atzabeja es proveeixen de despreniments de penya-segats, proveïdors estrangers i antics runams, testimonis, ja gairebé esgotats, d’esplendors passades.

L’atzabeja continua sent transformada tant a Espanya, com en altres centres productors internacionals, tant en peces tradicionals del gust popular com en combinacions i dissenys innovadors més adaptats al públic actual.

En la imatge podem veure una de les antigues boques d’una mina abandonada de la zona d’Oles. L’única visitable i on acaba la denominada “Ruta de l’atzabeja” (PR-AS.199). 

Una petita mostra de la prestigiosa atzabeja d’Oles es troba impregnada de manera exclusiva en aquest plec premium.

 

Andrea Menéndez Menéndez

és llicenciada en geografia i història. Professional de l’arqueologia i la gestió del patrimoni i especialista en l’estudi de l’atzabeja des d’un punt de vista històric i arqueològic.

Comparteix-lo a les teves xarxes