ENVIAR EN LÍNIA

Envia documents des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc amb la mateixa validesa legal.

Burofax

Enviar documents de manera urgent i segura

Carta

Envia una carta digital, ordinària o certificada

Tarjeta Postal

Enviar postals digitals a través d'internet

PREPARAR TRAMESES

Imprimeix les teves etiquetes i paga les teves trameses abans d'anar a l'oficina de Correos

PAQ 48

Lliurament en 24/48 hores, segons origen destinació

Carta certificada

Garanteix la recepció mitjançant signatura

Notificaciones Administrativas

Servei indicat per a comunicacions legals

ET PODEM AJUDAR

Emissions

Emissió

150 Aniversario del telégrafo en España

  • Data d'emissió: 26/04/2005
  • Procediment d'impressió: Huecograbado
  • Paper: Estucado engomado fosforescente
  • Mida del segell: 40,9 x 28,8 mm. (horizontal)
  • Efectes en plec: 50
  • Valor postal dels segells: 0,28 €
  • Tiratge: 1.000.000

El 22 d’abril de 1855 es va promulgar la llei que autoritzava el Govern espanyol a plantejar “un sistema complex de línies electrotelegràfiques que posin en comunicació la Cort amb totes les capitals de província i departaments marítims i que arribin a les fronteres de França i Portugal”. Aquesta data, de la qual es compleix el 150è aniversari, es considera com el punt de partida de la telegrafia elèctrica a Espanya, i la filatèlia ho commemora amb l’emissió d’un segell que reprodueix un manipulador Morse, el més emblemàtic i universal dels sistemes de transmissió.

40420051

Entre els grans invents del segle XIX ocupa un lloc destacat la telegrafia elèctrica, que marca, sens dubte, un abans i un després en la història de les comunicacions per la immediatesa que va suposar en la transmissió de notícies i fets. Si la primera meitat del segle va estar marcada pel primitiu telègraf òptic, d’ús exclusiu del Govern i l’exèrcit, la segona meitat va destacar per la implantació de la telegrafia elèctrica a tot el territori i l’obertura del servei a tota la societat. En política es vivien moments convulsos, de revoltes i aldarulls que feien necessària una comunicació ràpida per tal de controlar l’ordre públic, i els diferents governs no van dubtar a donar suport a una política d’inversió que es va iniciar el 1852 amb l’aprovació de la construcció de la primera línia Madrid-Irun. El projecte es va encarregar al brigadier José María Mathé, director de Telègrafs, i a finals de 1854 es va concloure. El primer telegrama, d’ús oficial exclusiu, va ser la transmissió del discurs de la reina Isabel II a l’obertura del Parlament, que arribaria fins a París. L’1 de març de 1855 el telègraf es va inaugurar com a servei públic, i el 24 d’abril del mateix any es va aprovar la important llei que preveia la instal·lació de cinc grans línies que, partint de Madrid i de forma radial, comunicarien totes les capitals de província i les ciutats més importants. En la segona fase de construcció el servei es va ampliar a les illes Balears, Ceuta i es van fer nombroses línies transversals, de manera que el 1865 hi havia una xarxa que superava els 11.000 km de línies i que tenia un total de 215 oficines. Va ser l’inici de la telegrafia, de gran importància –segons les revistes de l’època- per a la societat i el comerç, els banquers, els manufacturers, els propietaris de vaixells i companyies d’assegurances, els jurisconsults i la premsa, que va adoptar “un estil de crònica àgil, resumida i amb abundància de dades”.

Comparteix-lo a les teves xarxes