ENVIAR EN LÍNIA

Envia documents des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc amb la mateixa validesa legal.

Burofax

Enviar documents de manera urgent i segura

Carta

Envia una carta digital, ordinària o certificada

Tarjeta Postal

Enviar postals digitals a través d'internet

PREPARAR TRAMESES

Imprimeix les teves etiquetes i paga les teves trameses abans d'anar a l'oficina de Correos

PAQ 48

Lliurament en 24/48 hores, segons origen destinació

Carta certificada

Garanteix la recepció mitjançant signatura

Notificaciones Administrativas

Servei indicat per a comunicacions legals

ET PODEM AJUDAR

Emissions

Emissió

JUVENTUD Y DEMOCRACIA

  • Data d'emissió: 23/05/2006
  • Procediment d'impressió: Huecograbado
  • Paper: Estucado, engomado, fosforescente
  • Mida del segell: 40,9 x 28,8 mm. (horizontal)
  • Efectes en plec: 50
  • Valor postal dels segells: 0,78 €
  • Tiratge: 1.000.000
  • Dentat: 13 3/4

Amb l’emissió d’aquest segell es commemoren els 100 anys de les Joventuts Socialistes a Espanya, un segle d’activitat de l’organització juvenil en el qual els joves socialistes han participat en els canvis i els processos socials i polítics ocorreguts al nostre país durant aquest període.

40520061

Les Joventuts Socialistes es fundaren per iniciativa de Tomás Meabe, després de la celebració del I Congrés (constituent) de la Federació Nacional de Joventuts Socialistes d’Espanya (FNJSE), dut a terme l’abril del 1906. L’organització juvenil Joventuts Socialistes va tenir com a òrgan informatiu un butlletí d’aparició semestral anomenat Renovación, editat per primera vegada el febrer del 1907. L’ingrés de les Joventuts al PSOE es va materialitzar el 1908. L’oposició i la lluita dels joves contra la guerra del Marroc va fer-se evident entre el 1910 i el 1914. Després d’una etapa d’escissió de les Joventuts amb el PSOE i de la posterior reorganització arriba la República, una etapa històrico-política en què les Joventuts Socialistes experimenten un desenvolupament espectacular. De fet, dels 1.500 militants del Congrés del 1929 s’arriba als 12.000 al Congrés del 1932. El 1934, després del triomf de la dreta, es passa a 21.000 afiliats segons el V Congrés. Amb el triomf de l’esquerra a les eleccions generals del 1936, el procés unificador dut a terme entre la FJS i la UJC va quedar incomplet a conseqüència de les dificultats imposades per la guerra. Després de la Guerra Civil, molts joves socialistes s’exiliaren a França, on el 22 d’abril del 1945 crearen a Tolosa la Federació de Joventuts Socialistes. Les lluites i l’oposició al règim dictatorial propiciaren l’aliança democràtica entre les Joventuts Socialistes, el PSOE i la UGT. El 1975, després de la mort del general Franco, tant les Joventuts Socialistes com la resta de demòcrates participaren intensament en la instauració de la democràcia i donaren el seu suport a la Constitució del 1978. El Congrés Extraordinari del 1981 fou un catalitzador de voluntats i el XV Congrés Federal del 1983 va servir per revalidar la projecció de la política de les Joventuts Socialistes en l’estratègia per al canvi. Tant a las eleccions generals del 1982 com a les del 2004, les Joventuts Socialistes contribuïren al triomf socialista sol•licitant el vot per al PSOE. Des dels seus inicis, la història del PSOE, la UGT i les Joventuts ha estat inseparable. El recent Congrés Federal Extraordinari de Barakaldo, celebrat entre els dies 7 i 9 d’abril del 2006, ha advocat per la necessitat d’actuar de forma global per defensar un món sostenible que progressi de forma igualitària. El segell reprodueix la silueta del rostre de dos joves al costat de l’estrella del centenari.

Comparteix-lo a les teves xarxes