ENVIAR EN LÍNIA

Envia documents des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc amb la mateixa validesa legal.

Burofax

Enviar documents de manera urgent i segura

Carta

Envia una carta digital, ordinària o certificada

Tarjeta Postal

Enviar postals digitals a través d'internet

PREPARAR TRAMESES

Imprimeix les teves etiquetes i paga les teves trameses abans d'anar a l'oficina de Correos

PAQ 48

Lliurament en 24/48 hores, segons origen destinació

Carta certificada

Garanteix la recepció mitjançant signatura

Notificaciones Administrativas

Servei indicat per a comunicacions legals

ET PODEM AJUDAR

Emissions

Emissió

EFEMÉRIDES. 25º Aniv. de la Movida Madrileña

  • Data d'emissió: 13/04/2007
  • Procediment d'impressió: Huecograbado
  • Paper: Estucado, engomado, fosforescente
  • Mida del segell: 40,9 x 28,8 mm. (horizontal)
  • Mida del full bloc: 79,2 x 105,6 mm. (vertical)
  • Efectes en plec: 50
  • Valor postal dels segells: 0,30 €
  • Tiratge: 500.000
  • Dentat: 13 3/4

Color i psicodèlia van ser l’essència d’un moviment contracultural juvenil que va sorgir a Madrid durant els primers anys de la Transició, en els anys vuitanta, i que va ser conegut com la Movida madrileña. L’activitat generada per grups o persones que van crear una cultura alternativa o underground es va diferenciar de la generació anterior perquè, si la del 68 havia orientat la seva rebel•lia a través de la política, aquesta posterior, identificada amb la Movida, va optar per la renovació cultural i va demostrar un interès especial pel corrent pop. La influència de l’aleshores preponderant pop art nord-americà i d’Andy Warhol va arribar des de més enllà de l’Atlàntic i la capacitat camaleònica de la seva Factory va causar una forta impressió en els protagonistes de la Movida l’epicentre de la qual va ser Madrid.

20420071

Igual que va passar amb Warhol i la seva variada cort de creadors, aquí a Madrid va sorgir tot un col•lectiu de gent interessada a canviar la música, la pintura, el cinema, la moda i la fotografia. Coincidien a diferents llocs i a festes, concerts, passarel•les i galeries d’art que, i tot i que eren força peculiars i heterogenis quant a gustos, estils i idees, participaven d’un concepte comú: des d’un interès multidimensional, optar per la renovació cultural. Això és el van intentar i, d’alguna manera, ho van aconseguir, ja que per a tota una generació, la dels vuitanta i part de la dels noranta, van quedar el seu pòsit i la seva empremta cultural. Els seus temples van ser el Rock-Ola, les sales Sol, Boccaccio, la Vía Láctea i el Penta i els seus referents musicals, Kaka de Luxe, Radio Futura, Alaska y los Pegamoides, La Unión, Nacha Pop, Los Secretos, Aviador Dro, Tino Casal, Golpes Bajos, Mecano, Gabinete Caligari, Loquillo y los Trogloditas, Las Vulpes, Los Nikis i Los Toreros Muertos. En arts plàstiques les seves icones van ser Costus, Ceesepe, El Hortelano, Nazario, Pérez Villalta, Mariscal, Alcolea, Sicilia, Campano, Broto i Albacete; en fotografia, García Alíx, Ouka Lele, Socías i Pablo Pérez-Mínguez; en moda, Sybilla, Alvarado i Manuel Piña; i en cinema el seu millor interlocutor va ser Pedro Almodóvar, que al costat de McNamara, també va participar de la música. Un programa emblemàtic que es va fer resò permanent de la Movida va ser la Edad de Oro de Paloma Chamorro, emès a TVE entre el 1983 i el 1985. En aquest grup tampoc van faltar els intel•lectuals entre els quals hi havia Eduardo Haro Ibars, Luis Antonio de Villena, Ramón Mayrata o Javier Barquín; i revistes com ara La Luna de Madrid, que van fer de baluard de la ja mítica Movida Madrileña. Si hem de fixar unes dates d’inici i de final de la Movida, una època irrepetible per a Madrid quant a música, ambient i creació, podem dir que aquest moviment es va desenvolupar entre el 1982 i el 1988. Per això ara se celebra el 25è aniversari de la Movida amb l’emissió d’un full bloc en què es reprodueix un fragment de ban de l’aleshores alcalde i professor, Enrique Tierno Galván.

Comparteix-lo a les teves xarxes