ENVIAR EN LÍNIA

Envia documents des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc amb la mateixa validesa legal.

Burofax

Enviar documents de manera urgent i segura

Carta

Envia una carta digital, ordinària o certificada

Tarjeta Postal

Enviar postals digitals a través d'internet

PREPARAR TRAMESES

Imprimeix les teves etiquetes i paga les teves trameses abans d'anar a l'oficina de Correos

PAQ 48

Lliurament en 24/48 hores, segons origen destinació

Carta certificada

Garanteix la recepció mitjançant signatura

Notificaciones Administrativas

Servei indicat per a comunicacions legals

ET PODEM AJUDAR

Emissions

Emissió

1100 aniversario de la Fundación del Reino de León

  • Data d'emissió: 06/05/2010
  • Procediment d'impressió: Huecograbado + Hot stamping en oro y microrrelieve
  • Paper: Estucado, engomado, fosforescente
  • Mida del segell: 99,6 x 33,2 mm. (horizontal)
  • Mida del full bloc: 120 x 76 mm. (horizontal)
  • Valor postal dels segells: 2,49 €
  • Tiratge: 300.000 hojas bloque
  • Dentat: 12 3/4

Aquest any, amb motiu de la commemoració del 1.100 aniversari de la fundació del regne de Lleó, a la sèrie dedicada a Efemèrides s’emet un full bloc il•lustrat amb un mapa de la península Ibèrica de l’any 910 en què, amb diferents colors, s’indiquen el territori que aleshores ocupava i posseïa el regne de Lleó i els seus límits. Anteposat al mapa hi ha un segell que imita la forma de l’estendard de la corona de Lleó i que reprodueix la imatge d’un lleó passant.

10520101

El regne de Lleó va ser fundat l’any 910 pel rei Garcia I, fill d’Alfons III el Gran, encara que Alfons X el Savi, en la seva Primera Crónica General de España, va escriure el següent: «et escomiença con Pelayo que fue el primero rey de León». Si recorrem a les fonts històriques i documentals, veurem que cada època imposa la seva pròpia perspectiva del Savi. En el segle XIII, quan es redacta la Crónica General, es creu que el regne de Lleó va néixer amb Pelai, és a dir, cap al 718. I és que, segons la versió de l’acreditat historiador Puyol y Alonso, el regne asturiano-lleonès era un contínuum sense cap ruptura institucional gràcies al trasllat de la cort d’un costat a l’altre de les muntanyes. Del que no hi ha cap dubte és que, en morir Alfons III el Gran, el regne d’Astúries es va dividir entre els seus fills Garcia, Ordoni i Fruela. Així, el primogènit de Garcia es va reservar les regions de nova colonització, és a dir, l’altiplà castellano-lleonès i Àlaba, mentre que a Ordoni II li va correspondre Galícia i a Fruela, Astúries. En morir Garcia sense descendència l’any 914, el seu germà Ordoni II es va traslladar a Lleó, on va ser aclamat rei per una assemblea de magnats i prelats. Després de la seva mort el 924, el van succeir Fruela (924-925), Alfons Froilaz (925), Alfons IV (925-931), Ramir II (931-951), Ordoni III (951-956), Sanç I (956-958 i 960-966), Ordoni IV (958-960), Ramir III (966-984), Beremund II (984-999), Alfons V (999-1028) i Beremund III (1028-1037). La primera unió amb Lleó va tenir lloc amb Ferran I (1037-1065), rei de Castella. El van seguir Alfons VI (1065-1109) i Urraca I (1109-1126). Per acabar, membres de la casa de Borgonya com ara Alfons VII (1126-1157), Ferran II (1157-1188) i Alfons IX (1188-1230) van accedir al regnat. Sota el mandat del darrer es van convocar les Corts lleoneses del 1188, les primeres corts democràtiques, celebrades al claustre de Sant Isidre de Lleó.

Comparteix-lo a les teves xarxes