ENVIAR EN LÍNIA

Envia documents des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc amb la mateixa validesa legal.

Burofax

Enviar documents de manera urgent i segura

Carta

Envia una carta digital, ordinària o certificada

Tarjeta Postal

Enviar postals digitals a través d'internet

PREPARAR TRAMESES

Imprimeix les teves etiquetes i paga les teves trameses abans d'anar a l'oficina de Correos

PAQ 48

Lliurament en 24/48 hores, segons origen destinació

Carta certificada

Garanteix la recepció mitjançant signatura

Notificaciones Administrativas

Servei indicat per a comunicacions legals

ET PODEM AJUDAR

Emissions

Emissió

EFEMÉRIDES. III CENTENARIO DE LA BIBLIOTECA NACIONAL

  • Data d'emissió: 04/11/2011
  • Procediment d'impressió: Offset
  • Paper: Estucado, engomado, fosforescente
  • Mida del segell: 40,9 x 28,8 mm. (horizontal)
  • Efectes en plec: 50
  • Valor postal dels segells: 0,80 €
  • Tiratge: 300.000
  • Dentat: 13 ¾

La sèrie Efemèrides commemora amb aquesta emissió el III Centenari de la Biblioteca Nacional. El segell reprodueix una part del frontispici del centre.

21120111

Més de 28 milions de documents, entre els quals hi ha uns 3.000 incunables i 30.000 manuscrits, formen la institució cultural més antiga d’Espanya. Obres úniques com el Poema de Mío Cid (segle XIII), el Beato de Fernando I y Doña Sancha (segle XI), el Fuero Juzgo (segle X) o la primera Gramática sobre la lengua castellana (segle XV) d’Antonio de Nebrija, són algunes de les joies que guarda gelosament la Biblioteca Nacional.

La Biblioteca va ser fundada per Felip V, el primer rei de la dinastia dels Borbó, a finals del 1711 i va obrir les seves portes l’any 1712 a la seu situada al passadís que unia el Reial Alcàsser amb el convent de l’Encarnació. Va néixer com a Biblioteca Reial i als seus estatuts, redactats quatre anys més tard, el confessor del rei, Juan Ferreras, en va ser nomenat bibliotecari major. L’any 1761 es va redactar una nova normativa que reconeixia els bibliotecaris com a “criats de la Reial Casa”, amb els privilegis que això comportava. Aquests empleats havien de tenir formació teològica i jurídica, conèixer el llatí, el grec, l’hebreu i l’àrab, i també saber història, arqueologia i altres ciències.

L’any 1836, la Biblioteca Reial va deixar de ser una institució de la corona i va passar a anomenar-se Biblioteca Nacional, amb dependència del Govern. Vint-i-dos anys més tard es va crear el Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la institució es va convertir en la capçalera de la xarxa bibliotecària. Durant aquests gairebé dos-cents anys, la Biblioteca ha canviat de seu diverses vegades, fins que es va construir l’actual edifici, obra de l’arquitecte Francisco Jareño. El 16 de març del 1896 es va obrir al públic el nou centre, situat al madrileny Paseo de Recoletos, amb 35 sales i una gran sala de lectura. Des que es va aprovar el Reglament de Dipòsit Legal, l’any 1957, la Biblioteca Nacional recull tota mena de documents que han fet el dipòsit, ja sigui material sonor, audiovisual, mapes o fulletons impresos. La magnitud dels seus fons, formats al llarg d’aquests tres segles, ha obligat a construir un nou edifici a Alcalá de Henares per donar-los cabuda.

Actualment, la Biblioteca Nacional és una de les més importants del món, està totalment informatitzada i vol ser útil i eficaç per a tota la societat.

Comparteix-lo a les teves xarxes