Els transports postals a Espanya han evolucionat a la par que ho feien la indústria i l’evolució tecnològica. Durant segles, la correspondència es va traginar en els correus a cavall i l’arribada del ferrocarril va ser la gran evolució en les comunicacions. L’1 de setembre del 1851, per primer cop, les cartes van pujar al tren en el trajecte que unia Madrid i Aranjuez, a la línea d’Andalusia. Durant uns 150 anys, el ferrocarril va ser el mitjà més utilitzat per transportar la correspondència, fins que el 30 de juny de 1993 va sortir l’últim tren ambulant amb carregament postal. Els transports per carretera van substituir definitivament la xarxa de ferrocarrils i això va fer que el procés d’enviar correspondència fos més ràpid.

Un altre moment clau per al transport del correu va ser la incorporació dels serveis d’avió per als enviaments aeris previ pagament d’una taxa especial, l’any 1920.

Actualment, la xarxa de vehicles de Correus supera les 13.000 unitats, entre turismes, furgonetes, furgons, camions, vehicles tot terreny i motocicletes, que recorren més de dos milions de quilòmetres cada any.

L’any 2008, l’entitat postal va iniciar un projecte pilot amb l’ús dels primers vehicles elèctrics no contaminants destinats a disminuir la degradació del medi ambient. Des d’aleshores, la flota s’ha anat incrementant i ha arribat als 200 vehicles elèctrics que operen en cascos històrics i redueixen la contaminació acústica i les emissions de CO2.

Al segell es reprodueix un cotxe elèctric de la marca espanyola Comarth, amb capacitat per a 300 quilograms de càrrega, capaç de circular a una velocitat màxima de 50 quilòmetres i amb una autonomia de fins a 100 quilòmetres de recorregut.